Com funciona el triangle d’exposició que a tots llocs se’n parla?

Per saber com funciona el triangle d’exposició hem de pensar que és com la Santíssima Trinitat de la fotografia.

Però en comptes de Pare, Fill i Esperit Sant, aquí parlem de tres elements essencials: l’obertura del diafragma, la velocitat d’obturació i la sensibilitat ISO.

Aquests tres conceptes són fonamentals per dominar l’art de la fotografia i obtenir imatges ben exposades.

I probablement et sonen a xinès, però no et preocupis, que t’ho explico amb paraules clares i senzilles.

Què és el triangle d’exposició?

El triangle d’exposició és el truc dels bons fotògrafs per fer fotos amb la llum perfecta.

Són tres coses que has de controlar a la teva càmera: l’obertura, la velocitat d’obturació i l’ISO.

Si jugues bé amb aquestes tres, tindràs fotos amb la llum perfecta.

#1 – Obertura del diafragma (f)

Pensa en l’obertura de la càmera com si fos la pupil·la del teu ull.

Quan estàs en un lloc fosc, la teva pupil·la s’obre més per deixar entrar més llum, oi?

Doncs amb la càmera passa el mateix.

I recorda:

Quan la f és més petita, més gran és l’obertura

Una obertura gran, com f/2.8 o f/4, deixa passar molta llum, perfecte per fer fotos en interiors o de nit.

A més, aconsegueixes un bon desenfocament de fons que fa destacar el teu subjecte.

Ara, si tens molta llum, com en un dia superassolellat, necessites una obertura petita, com f/16 o f/22.

Això deixa entrar menys llum, però et permet tenir tot enfocat, perfecte per paisatges on vols que tot es vegi clar i nítid.

Efectes de l’obertura del diafragma

• Profunditat de camp: Amb una obertura gran, enfoques només una part de la imatge i la resta queda difuminada. Ideal per a retrats on vols destacar el/la protagonista i difuminar el fons. Si tanques l’obertura, tens més elements enfocats, perfecte per a paisatges.

#2 – La velocitat d’obturació

Aquí parlarem de quant de temps l’obturador de la càmera està obert, deixant que entri la llum.

Imagina’t que deixes la finestra de casa oberta un moment perquè entri aire fresc.

Si només l’obres un instant, entra poc aire.

Però si la deixes oberta més temps, tindràs una bona brisa refrescant.

Doncs amb la càmera, passa el mateix.

Pots obrir l’obturador durant fraccions de segon, com ara 1/1000 o 1/250 de segon, per captar imatges de coses que es mouen de pressa sense que surtin borroses.

Això és genial per a fotos d’esports o de nens corrent per casa.

També pots deixar l’obturador obert durant més temps, com un segon o fins i tot trenta segons.

Això és perfecte per a fotos de nit o per crear efectes creatius, com aquelles fotos on l’aigua sembla sedosa o els estels fan línies al cel.

Així que, ja ho saps, jugar amb el temps d’obertura de l’obturador et dona el control total per fer fotos increïbles en qualsevol situació.

Efectes de la velocitat d’obturació:

• Lluminositat: Una velocitat lenta (1/30) deixa entrar més llum. Perfecte per a fotos de nit o interiors foscos. Una velocitat ràpida (1/1000) entra menys llum, bona per a dies assolellats.
• Moviment: Si vols que tot estigui quiet i congelat, usa una velocitat ràpida. Si vols capturar moviment, com l’aigua d’una cascada difuminada, usa una velocitat lenta.

#3 – La sensibilitat ISO

L’ISO és com la sensibilitat de la teva pell al sol.

Imagina que ets a la platja en ple estiu.

Si tens la pell sensible, et poses vermell en un tres i no res (això seria una ISO alta).

Si la teva pell aguanta bé, pots estar més estona torrant-te al sol (ISO baixa).

Els valors baixos d’ISO, com ISO 100 o ISO 200, són perfectes per a dies lluminosos, com una tarda d’estiu.

Aquests ajustos deixen que el sensor de la càmera treballi sense massa estrès, com si estiguessis sota un bon para-sol.

Però si estem parlant d’una nit fosca o una habitació mal il·luminada, necessites una ISO alta, com ISO 1600 o ISO 3200, perquè el sensor es posi les piles i capturi més llum.

Al final, l’ISO és una eina poderosa.

Si tens molta llum, ves a buscar una ISO baixa i gaudeix de fotos nítides.

Però si et trobes en la foscor, puja l’ISO i captura tot el que puguis, tot i que sàpigues que la qualitat de la imatge pot patir una mica.

Efectes de l’ISO:

1. Lluminositat: Quan l’ISO està alta, el sensor es torna més sensible a la llum. Això és genial per a situacions de poca llum, com una festa a la nit.
2. Soroll: Però compte, que no tot és perfecte. Quan puges l’ISO, apareix el soroll, com aquells granets molestos que t’apareixen quan menges massa xocolata. Aquest soroll fa que les fotos es vegin menys netes, com si les haguessis fetes amb una tele vella.

La màgia del triangle d’exposició

Això és com cuinar una paella: has de trobar l’equilibri perfecte entre els ingredients.

Si canvies un d’aquests paràmetres, has d’ajustar els altres dos.

Imagina que vols augmentar la velocitat d’obturació per congelar l’acció, com si volguessis atrapar un salt d’aigua en el seu punt àlgid.

En aquest cas, potser necessitaràs obrir més el diafragma o augmentar l’ISO perquè la foto no quedi fosca com un dia sense sol.

Ara, si tanques l’obertura per tenir-ho tot enfocat, com quan vols que tota la paella tingui la mateixa textura perfecta, has de baixar la velocitat d’obturació o pujar l’ISO per equilibrar la llum.

Això és com deixar coure la paella a foc lent per assegurar-te que tot quedi al seu punt.

I si augmentes l’ISO perquè hi ha poca llum, com si intentessis cuinar en una cuina mal il·luminada, vigila amb el soroll, que és com si tinguessis ingredients de baixa qualitat.

Potser compensa amb una obertura més gran o una velocitat d’obturació més lenta per mantenir la qualitat de la imatge.

Aplicacions pràctiques del triangle d’exposició

Retrats:

Quan fas retrats, vols que el/la protagonista destaqui i el fons quedi difuminat.

Per això, necessites una obertura gran, que vol dir un número f baix (com f/1.8 o f/2.8).

Això crea aquest bonic efecte de bokeh al fons, fent que la persona sigui el centre d’atenció.

Després, ajusta la velocitat d’obturació i l’ISO segons la quantitat de llum disponible.

Si estàs a l’exterior amb bona llum, pots mantenir l’ISO baixa.

Si estàs en un interior fosc, potser necessitaràs pujar l’ISO o reduir la velocitat d’obturació per evitar que la foto quedi fosca.

Paisatges

Quan fotografies paisatges, vols que tot estigui ben enfocat, des del primer pla fins a l’horitzó.

Per això, utilitza una obertura petita, que vol dir un número f alt (com f/11 o f/16).

Això t’assegura una gran profunditat de camp.

Amb aquestes configuracions, sovint necessitaràs una velocitat d’obturació més lenta, perquè menys llum entra a la càmera.

Aquí és on un trípode es converteix en el teu millor amic, mantenint la càmera estable i evitant les fotos mogudes.

Acció

Quan fotografies acció, com esports o animals en moviment, necessites una velocitat d’obturació alta per congelar el moviment.

Pensa en números com 1/500 de segon o més ràpid.

Això evita que els objectes en moviment surtin borrosos.

Un cop tens la velocitat d’obturació alta, ajusta l’obertura i l’ISO perquè la foto no quedi fosca.

Una obertura més gran (número f baix) pot ajudar, i també pots augmentar l’ISO si necessites més sensibilitat a la llum.

Consells pràctics per controlar el triangle d’exposició

1. Juga: No tinguis por de provar coses noves! Experimenta amb diferents combinacions d’obertura, velocitat i ISO per veure com canvien les fotos.
2. Modes de prioritat: Si no tens ganes de pensar en tots els ajustaments, fes servir els modes de prioritat que té la càmera. Així, pots centrar-te en el que més t’interessa i deixar que la càmera faci la resta.
3. ISO baixa: Sempre que puguis, mantingues l’ISO baixa. Això ajuda a evitar el soroll, aquells puntets molestos que fan que la foto es vegi menys nítida.
4. Trípode: Quan estàs en llocs foscos, un trípode es converteix en el teu millor aliat. Amb un trípode, pots usar velocitats d’obturació lentes sense que la foto surti moguda. Perfecte per a la fotografia nocturna

Conclusions

Dominar el triangle d’exposició és com aprendre a ballar salsa: al principi sembla complicat, amb tots aquests moviments i passos que semblen impossibles de coordinar.

Però quan agafes el ritme, ja no el deixes anar.

Amb pràctica i paciència, controlaràs l’obertura, la velocitat d’obturació i l’ISO com un/a professional, i les teves fotos passaran de ser normals a ser espectaculars.

Quan comences, et pots sentir una mica perdut amb totes aquestes opcions.

Però igual que amb la salsa, tot és qüestió de practicar i experimentar.

Prova diferents combinacions d’obertura, velocitat i ISO per veure com canvien les teves fotos.

Cada ajust és com un nou pas de ball: al principi costa, però amb el temps et sortirà naturalment.

Si et fa mandra pensar en tots els ajustaments, fes servir els modes de prioritat de la càmera.

El mode de prioritat a l’obertura (A o Av) et permet controlar l’obertura mentre la càmera ajusta la velocitat d’obturació, i el mode de prioritat a la velocitat d’obturació (S o Tv) et deixa controlar la velocitat mentre la càmera s’encarrega de l’obertura.

Així, pots centrar-te en el que més t’interessa i deixar que la càmera faci la resta, com un bon company de ball que et segueix el ritme.

I sempre que puguis, mantingues l’ISO baixa per evitar soroll, com qui es manté a prop de la pista de ball per sentir bé la música.

En llocs foscos, un trípode et permetrà usar velocitats d’obturació lentes sense que la foto surti moguda, igual que unes bones sabates de ball et permeten lliscar per la pista sense problemes.

Així que ja ho saps: pràctica, experimenta, i diverteix-te amb el triangle d’exposició.

Amb el temps, et mouràs entre l’obertura, la velocitat d’obturació i l’ISO amb la mateixa gràcia i confiança amb què ballaries la millor salsa de la teva vida.

Una abraçada i fins a la pròxima