Bones, fotògrafs.
Avui ens endinsarem en el fascinant món de fer fotos que no semblin fetes amb els ulls tancats (composició fotogràfica).
Si vols que les teves fotos no semblin les d’un turista perdut i que realment atrapin l’atenció de qui les vegi, cal que entenguis i domines les regles bàsiques de la composició fotogràfica.
En aquest blog, parlarem dels trucs bàsics i consells essencials per aconseguir que les teves fotos siguin tan impactants que fins i tot la teva àvia les voldrà penjar a la paret.
Som-hi, que comença el show!
Regles de composició fotogràfica
1a regla – Regla dels Terços
La regla dels terços és un dels trucs més bàsics i coneguts per fer fotos que no facin badallar.
El tema és simple: divideixes la imatge en tres parts iguals, tant horitzontalment com verticalment, i així et queda una graella amb nou quadrats.
Aquestes línies imaginàries són la teva guia per decidir on col·locar els elements importants de la teva foto.
Si poses els elements principals en un dels punts on s’intersequen les línies o al llarg d’aquestes línies, aconseguiràs fotos més equilibrades i interessants que no avorriran a ningú.
Aquesta tècnica és perfecta per trencar amb la simetria típica i evitar que la teva foto sembli plana i sense vida.
Per exemple, si fas una foto d’un paisatge, pots aplicar la regla dels terços situant l’horitzó en una de les línies horitzontals en comptes de posar-lo al mig com un novell.
Això no només afegeix interès visual, sinó que també pot fer una sensació de profunditat i equilibri.
Col·locar elements com arbres, edificis o persones en els punts d’intersecció també ajuda a crear una composició més atractiva i fa que l’ull de l’espectador es passegi per la foto de manera natural.
2a regla – Línies Principals
Les línies principals són com les indicacions d’un GPS per a la teva mirada quan mires una foto.
Poden ser línies naturals com camins, rius, o rutes de senderisme, o línies artificials com tanques, edificis, o fins i tot les ratlles d’una carretera.
Quan col·loques aquestes línies en la teva foto, estàs bàsicament dient a l’espectador: “Ei, mira cap aquí!”, com si fossis un guia turístic insistent.
Per què fer això?
Bé, perquè pots dirigir la seva mirada cap al que vols que vegin, com el teu subjecte principal, o crear una sensació de moviment a la imatge.
És com tenir un superpoder sobre on volen que la gent mirin.
Però, no t’enganyis, no sempre és fàcil.
Necessites practicar una mica i jugar amb diferents tipus de línies per donar-li una mica de vidilla a les teves fotos.
Línies rectes? Són com els amics avorrits: segures i previsibles.
Línies corbes? Oh, mira, una mica de gràcia i fluïdesa, com una festa sorpresa.
Les línies diagonals? Ara estàs parlant de drama, tensió i dinamisme.
I si vols ser realment sofisticat, prova amb línies convergents per una sensació de profunditat i perspectiva, portant la mirada cap a un punt que podria estar en un altre univers (o simplement a l’horitzó).
3a regla – Simetria i Equilibri
La simetria i l’equilibri són com els trucs de màgia de la fotografia, els trucs que fas servir per impressionar la gent.
La simetria és bàsicament quan tens la mateixa quantitat de coses a cada costat d’una línia imaginària al mig de la teva foto.
Si aconsegueixes això, la gent es quedarà embadalida pensant que ets un geni de la composició.
L’equilibri, en canvi, és una mica més subtil.
No es tracta de dividir la foto en dues parts iguals, sinó de distribuir el pes visual de manera que la imatge no sembli que està a punt de caure.
És com fer malabars amb diversos objectes: no vols que tot el pes estigui en un costat perquè llavors tot s’ensorrarà.
Has de repartir els elements de manera que la imatge se senti estable i agradable als ulls.
Per aconseguir aquesta màgia de la simetria i l’equilibri, pots jugar amb elements repetitius, patrons o colors.
És com posar cançons enganxoses en una festa: els patrons i els colors repetitius fan que la gent es quedi enganxada a la teva foto.
Pots trobar simetria en un edifici que es reflecteix en un llac, o en les ales d’una papallona.
I l’equilibri pot aparèixer en com col·loques una persona d’un costat i un arbre de l’altre, per exemple.
4a regla – Enquadrament i Espai Negatiu
L’enquadrament i l’espai negatiu són com les teves eines secretes per fer que les teves fotos semblin més professionals i interessants.
Parlem primer de l’enquadrament.
Pot ser qualsevol cosa: una porta, una finestra, o fins i tot les branques d’un arbre.
L’objectiu és dirigir la mirada de l’espectador directament cap al teu subjecte, com si estiguessis dient: “Ei, mira això!”.
És una manera elegant de fer que la gent se centri exactament on tu vols.
Després tenim l’espai negatiu, que és bàsicament tot el buit al voltant del teu subjecte.
És com donar-li espai per respirar.
Imagina una foto d’una persona solitària en una platja immensa: tot aquell espai buit al seu voltant fa que la persona destaqui encara més, i de pas crea una sensació de calma i amplitud.
L’espai negatiu és com el silenci en una bona conversa, fa que les paraules (o en aquest cas, el subjecte) tinguin més impacte.
Experimentar amb l’enquadrament i l’espai negatiu és com jugar amb la màgia de la composició.
Pots provar diferents tipus de marcs per veure quin dirigeix millor la mirada cap al teu subjecte.
I pel que fa a l’espai negatiu, pots ajustar la quantitat de buit per veure com canvia la sensació de la imatge.
De vegades, menys és més, i una mica de buit al voltant del teu subjecte pot fer miracles per la composició.
5a regla – Profunditat i Capes
Crear profunditat i capes en les teves fotografies és com afegir una mica de màgia extra per fer-les més interessants.
Imagina que tens una foto plana i avorrida, i de sobte, bam!, li fas una sensació de tridimensionalitat que fa que la gent es quedi enganxada mirant-la.
Com ho fas?
Doncs és senzill: afegeix elements en diferents plans.
Pots posar alguna cosa en primer pla, alguna cosa més al pla mitjà, i alguna cosa al fons.
És com muntar un escenari en un teatre: tens el primer pla amb el decorat detallat, el pla mitjà amb l’acció principal, i el fons que completa la història.
Els elements en primer pla ajuden a crear aquesta sensació de profunditat, com si la imatge estigués saltant fora de la pantalla.
I les capes?
Bé, les capes afegeixen aquesta intriga i complexitat que fa que la gent vulgui explorar cada racó de la foto.
Per exemple, si estàs fotografiant un paisatge, pots tenir unes flors o herba en primer pla, un llac o un camp al pla mitjà, i muntanyes o un cel espectacular al fons.
Això fa que la teva foto sembli molt més rica i completa.
Jugar amb aquestes profunditats i capes és com donar vida a les teves composicions, fent-les molt més atractives visualment.
Conclusió
En resum, si vols millorar les teves habilitats com a fotògraf, dominar les regles de la composició fotogràfica és fonamental.
Però no et preocupis, no es tracta només de seguir normes avorrides.
La idea és que aprenguis a crear imatges que deixin a tothom amb la boca oberta.
Així que no tinguis por d’experimentar amb diferents tècniques i composicions.
Prova d’incorporar línies principals per guiar la mirada, juga amb la simetria i l’equilibri per fer la teva foto més harmoniosa, utilitza l’enquadrament i l’espai negatiu per destacar el teu subjecte, i afegeix profunditat i capes per fer una sensació tridimensional.
