Bones, petit fotògraf, i benvingut a Oberturavisual.com
Si has entrat aquí, és perquè vols saber qui soc.
Si no, per què entraries aquí?
De veritat t’avorreixes tant a casa?
En fi.
Si en realitat has entrat perquè vols saber qui soc, doncs t’ho explico i et quedes content.
Bé.
Et podria dir que he creat aquesta pàgina web perquè vull fer un acte de bondat i tota aquesta historieta de sempre.
Però no.
O també et podria dir que he creat aquesta pàgina web perquè soc un friqui de les càmeres (que a veure, una mica ho soc) i vull compartir la meva experiència i tot això, però tampoc.
La meva història és molt senzilla.
Molt més senzilla del que et pots imaginar.
Però per entendre-ho, he de començar pel principi:
“Era un 11 de gener del 2008, quan la meva mare…”
A veure, tampoc tant des del principi.
Tot va començar quan tenia uns 7 anys aproximadament.
És aquella època en què l’únic que t’importa és saber si la teva mare et portarà al parc o no.
Ho entens?
D’acord.
Doncs el meu pare es va comprar una càmera professional de segona mà per fer les seves fotos.
El motiu?
No ho sé.
Mai m’ho ha explicat.
I doncs clar.
Jo, un nen de 7 anys.
Que l’únic que feia era jugar a la PS3 i menjar com una vaca, veu que el seu pare fa fotos amb un aparell “tope guapo” per l’època, doncs tenia ganes de fer fotos.
I allà és quan va començar la “passió” del món de fotografia.
Però compartint la càmera.
Era una merda?
Sí.
Era l’únic que podia fer?
També.
I van anant passant els mesos aguantant aquesta dinàmica fins a principis d’estiu.
Si tens bon cap, pots haver deduït que faig Sant per Sant Joan.
Joan = Jan.
I el meu pare, pensant que regalar-me, li va venir la idea de comprar-me la mateixa càmera que feia servir.
(De segona mà, això sí)
I ho va fer.
No sé d’on va treure 400 € per comprar-me la càmera, però ho va fer.
És el millor regal que m’han fet en molt temps i mai oblidaré el moment que em van donar el paquet.
Jo no tenia ni idea del regal i un dia al matí va venir un del correos.
Vaig obrir la caixa i em vaig trobar allà mateix una càmera.
Així, per la cara.
Va ser una bona sorpresa.
I ara, ja podia fer fotos quan volgués.
(Espòiler: al cap de 6 mesos ja quasi ni la tocava).
No sé si era perquè m’era molt pesat fer fotos o perquè no entenia com fer-ne de guapes, però a poc a poc n’en feia menys.
Només agafava la càmera si em deien d’agafar-la.
Si no, ni la mirava.
Fins a principis de 2024.
Especialment al febrer.
No sé el motiu, però em va venir ganes de fer fotografies.
O millor dit, el meu cervell volia fer fotografies.
És molt estrany de dir-ho, però fer fotografies em relaxa.
I és l’hòstia, perquè és agafar la càmera i m’oblido dels problemes que tinc.
I en adonar-me d’això, vaig començar a investigar més sobre com fer fotografies.
Quan em vaig adonar que no hi ha cap tutorial ni res de l’estil de com fer fotografies en català.
I veient que a l’institut havia de fer el treball de recerca, vaig pensar a fer una pàgina web de fotografia en català.
Fa uns 2 anys que faig pàgines web, llavors no va ser una feina molt pesada.
I el treball de recerca el vaig aprovar amb un excel·lent.
Però en veure que tinc molt territori buit del món de la fotografia en català, he aprofitat a continuar el projecte.
I així és com he creat aquesta pàgina web.
Només estic jo sol fent-la.
És un treball que faig quan tinc temps lliure i que a la llarga em pot beneficiar en tots els sentits.
Llavors, investiga i descobreix el que t’he fet per a tu.
Vinga va, una abraçada i fins a la pròxima.
Jan (Alies: Aki)